jueves, 19 de abril de 2012
lunes, 9 de abril de 2012
Fleurs doucement
Il y a, sur la plage, quelques flaques d'eau.
Il y a, dans les bois, des arbres fous d'oiseaux.
La neige fond dans la montagne.
Les branches des pommiers brillent de tant de fleurs
Que le pâle soleil recule.
C'est par un soir d'hiver,
Dans un monde très dur,
Que tu vis ce printemps,
Près de moi, l'innocente.
Il n'y a pas de nuit pour nous.
Rien de ce qui périt, n'a de prise sur moi
Mais je ne veux pas avoir froid.
Notre printemps
est un printemps qui a raison
Il y a, dans les bois, des arbres fous d'oiseaux.
La neige fond dans la montagne.
Les branches des pommiers brillent de tant de fleurs
Que le pâle soleil recule.
C'est par un soir d'hiver,
Dans un monde très dur,
Que tu vis ce printemps,
Près de moi, l'innocente.
Il n'y a pas de nuit pour nous.
Rien de ce qui périt, n'a de prise sur moi
Mais je ne veux pas avoir froid.
Notre printemps
est un printemps qui a raison
Printemps - Paul Eluard ( 1859 -1952 )
martes, 3 de abril de 2012
Dear April,
April, dear April, I beg you come soon and bring your sweet primroses too. Let them join in with the daffodils’ play, as skies offer sunshine anew.
April, dear April, my blessed spring child, ornate in your yellow and white, teasing the birds into trilling their songsAnd dancing to music of flight.
April, dear April, come enter my dreams and ride me from cold winter chills. Banish the rain and those blustery winds and warm up our countryside hills.
April, dear April, I know you can’t stay -You have to move on ‘till next year. And though I shall cherish the glory of summer,
You’ll always be my month most dear.
" April, dear April " Mark Raymond Slaughter
jueves, 15 de marzo de 2012
Les carícies del vent
...
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
préssecs suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
préssecs suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci
...
Miquel Martí i Pol
jueves, 1 de marzo de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)











































